Ishtar:
Passeu, passeu
veniu i entreu
No voldreu perdre-hos la festa?
Que ara ve, ara comença
una història fantàstica
disfruteu
El conte de fades
La princesa es pentina el preciós cabell daurat des de dalt de la seva gran i magnífica torre. Espera a que el seu príncep blau la vingui a buscar. Ha estat esperant molt de temps, però està segura que en qualsevol moment apareixerà el seu home muntat en un preciós cavall blanc i pujarà la torre per casar-se amb ella. Segueix pentinant-se els cabells i espera. Segueix esperant... per què triga tant?
Decideix comptar. Compta fins a deu. No ve. Segueix comptant. Com és que no arriba? Pot ser li ha passat alguna cosa i per això encara no ha arribat...
Arriba fins a cinc-cents, però el seu príncep encara no ha arribat, així que decideix comptar fins a mil. L’espai entre cada nombre se li fa etern i del bosc que envolta la torre només en surt un animaló de tant en tant. Va pel nou-cents noranta-nou, quan a la princesa li agafa por. Por d’arribar a mil i descobrir que està sola. Que es quedarà sola per sempre. Però no pot abandonar la torre. Què passaria si el seu príncep arribés i descobrís que ella ja no hi era?!
Té por. Por que no vingui mai ningú a salvar-la. I si ningú sap que és allà? I si ho saben però s’han oblidat d’ella? I si no els importa? La dolça princesa es posa a plorar, trista, sola i desesperada. Plora fins que se li inflen els ulls. Les seves llàgrimes salades han deixat el coixí de seda ben moll. La princesa es queda mirant el brodat del coixí. Allà hi ha representats un home i una dona separats per un mur. La princesa rumia. Potser el seu príncep no sigui més que una il•lusió. Potser no està destinada a esperar... potser pot buscar ella! Potser allò de la mitja taronja és una ximpleria! Hi ha molta gent al món! La princesa pensa. No pot esperar tota la seva vida amagada en un racó des d’on ningú no sap que existeix. La princesa agafa la clau mestra i surt, per primer cop, de la torre. Tot és diferent vist des d’allà! Decideix que vol recórrer món. Vol veure moltes coses, conèixer molta gent! I decidida, emprèn un llarg viatge.
La princesa s’ha cansat d’esperar en el seu món de fantasia... és hora de deixar el conte de fades i entrar a la realitat.
Ishtar:
Ens veurem ben aviat, no perdeu l’esperança
Aquests dies de felicitat i vacances
Perquè tinc encara molt per ensenyar
I us queden molts somnis per somiar encara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada